LES CARAMELLES
DE L'ESPLAI SANT LLORENÇ
EL PROJECTE
DESCARREGA
EL PROJECTE
DADES GENERALS DEL PROJECTE
NOM DEL PROJECTE:
Les Caramelles de l'Esplai Sant Llorenç. Cultura i patrimoni
ÀMBIT D'ACTUACIÓ:
Sant Feliu de Llobregat
COBERTURA:
600 persones directament i 45.000 persones indirectament
CALENDARI:
Desembre 2018 - Juny 2019
TEMÀTICA:
Caramelles, Cultura, Tradició, Sant Feliu de Llobregat
Què són les Caramelles?
Les Caramelles són una festa que es celebra per Pasqua tradicional a la Catalunya Vella i nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires recorren les cases i masies del poble cantant cançons de caire festiu i religiós per anunciar l’arribada de la Pasqua Florida.
Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació; sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu.
Els darrers anys, la tradició ha continuat amb més o menys força a diversos indrets dels Països Catalans i ha patit alguna evolució com ara la progressiva substitució d’elements religiosos per elements festius o la recapta de diners en comptes d’aliment com ara ous o botifarra[1].
La tradició segueix doncs, ben viva al territori català.
[1] Extret de: enciclopèdia.cat, festes.org i bibliotecavirtual.diba.cat
A Sant Feliu de Llobregat aquesta tradició, tal i com es recull al llibre “Les Caramelles de Sant Feliu” de Llorenç Sans, es troba documentada per primer cop el 20 de febrer de 1854. Les caramelles de Mutuo Apoyo dirigides per Josep Bach i Sentena van participar al primer certamen organitzat per Anselm Clavé a Barcelona el 1862 amb una trentena més de corals d’altres pobles.
Coincidint amb la desaparició de Mutuo Apoyo el 1892 es va fundar la Unió Coral que va donar continuïtat a les caramelles fins al 1909. També a principis de segle l’Ateneu funda un coro amb caramellaires i fins 1927 hi ha un coro de l’Ateneo Libre.
No és fins l’esclat de la Guerra Civil, que es deixen de cantar caramelles i no es retorna a la tradició fins acabada la Guerra, però cantades en castellà.
Durant la dictadura són diversos els grups de caramellaires que surten als carrers de forma més o menys continuada, tals com l’Orfeó de la Unió Coral, el Centre Parroquial dirigit per Salvador Obiols a partir de 1965, l’Ateneu Santfeliuenc, el Col·legi Virgen de la Salud i el grup Nostra Dona de Montserrat.
L’any 1980 torna la tradició de les caramelles a Sant Feliu de la mà de l’Esplai Sant Llorenç, que crea un cor infantil-juvenil impulsat per les famílies i l’equip de monitors i monitores. Dirigeix els assajos Salvador Portet i al carrer, Pere Grané i amb cançons triades per Salvador Obiols, qui a partir de l’any següent passaria a dirigir el cor i ho seguirà fent fins a l’actualitat.
Aquell mateix any 1981, el cor de l’Esplai Sant Llorenç es converteix en el primer cor de caramelles en cantar davant d’un President de la Generalitat escollit democràticament, al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. I també el mateix any, en el centenari de l’Ateneu, torna a sortir un cor caramellaire d’aquesta entitat.
Les Caramelles a Sant Feliu de LLobregat
LES CARAMELLES DE L'ESPLAI SANT LLORENÇ
Com s’apunta al llibre de Llorenç Sans, les caramelles de l’Esplai Sant Llorenç comencen a caminar l’any 1980 de la mà de Pere Grané i Salvador Portet.
Salvador Obiols va ser-ne el director a partir de 1981 de manera gairebé ininterrompuda fins a dia d’avui. Només l’any 1785 no va dirigir-les i ho va fer Anna M. Galtés. I l’any 1788 les va dirigir Obiols juntament amb Manel Mitjans.
El cor de l’Esplai va fer ressorgir les caramelles a Sant Feliu i han sortit al carrer cada any i ja en van gairebé 40, gairebé els mateixos que té la entitat. Tal i com es recull en el llibre Les Caramelles de Sant Feliu, l’any 1781 es van cantar Caramelles per primera vegada davant Jordi Pujol, primer President de la Generalitat de la jove democràcia.
L’any següent, les càmeres de TVE van venir a gravar les caramelles de l’Esplai a la Plada de la Vila i ho van emetre per l’Informatiu del Dilluns de Pasqua. També aquell any es va anar a Barcelona a cantar caramelles pel centre de la ciutat comtal.
L’any 1786 va passar una anècdota que es convertiria en una nova tradició: el cor caramellaire esperava a que sortís la gent de missa per a fer la cantada com es feia des de sempre. Però va començar a ploure i tot el grup es va refugiar dins la parròquia. L’entrada va ser sorollosa i va deixar perplexos als assistents, però al coincidir amb el final de la cerimònia, el rector va donar permís per a que el grup recités les candons des de l’altar. A partir d’aquell any, sempre s’ha entrat a l'església, ara Catedral, al final de la cerimònia per a fer la cantada de Caramelles.
El penó, que va acompanyar el cor de l’Esplai des dels inicis, confeccionat per Pilar Besora i Joaquim Sedó, es va jubilar el 1773 i se’n va fer un de nou que és el que perdura fins a dia d’avui.
L’any 2001 es va tornar al Palau de la Generalitat en motiu del 25è aniversari de l’Esplai Sant Llorenç i es va cantar davant l’encara President Jordi Pujol.
Des d’aleshores, l’Esplai ha seguit amb la tradició intacta, passant de generació en generació d’infants i monitors. Essent un dels trets característics de la nostra entitat, que segueix anunciant pels carrers de Sant Feliu l’arribada de la Pasqua Florida, cantant les lletres i melodies de compositors locals i mantenint una tradició més que centenària de la nostra ciutat.